En Xesco Bueno m'ha honorat invintant-me a parlar amb ell de llibres de cuina en el tancament de temporada radiofònica. Durant l'any, a la seva secció del programa La Tarda de Barcelona s'ha parlat de molts temes relacionats amb mastegar-se el cap i ...

Click here to read this mailing online.

Your email updates, powered by FeedBlitz

 
Here is a sample subscription for you. Click here to start your FREE subscription


  1. En Xesco Bueno m'ha honorat invintant-me...
  2. de la cuina al buit per fer a casa
  3. de menjar i seducció. Participació al programa Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer.
  4. d'apunts històrics sobre el pa.
  5. de recepta. Mandonguilles amb curri japonès by la xermaneta.
  6. More Recent Articles

En Xesco Bueno m'ha honorat invintant-me...


En Xesco Bueno m'ha honorat invintant-me a parlar amb ell de llibres de cuina en el tancament de temporada radiofònica.
Durant l'any, a la seva secció del programa La Tarda de Barcelona s'ha parlat de molts temes relacionats amb mastegar-se el cap i casal. Ahir però, haviem de parlar de llibres i Barcelona...i el muy afectuosamente taimado em va fer una envolvente. Heh! Mestre fins al final! :D


    

de la cuina al buit per fer a casa


Article publicat a Gastronosfera.com sobre com és de fàcil cuinar al buit a casa. Perque en realitat no es gens complicat, tot i que ens hem de preparar per a coccions llargues, això sí.

¿En qué consiste la cocina al vacío?
Fue en los años 70 del siglo pasado cuando Georges pralus (cocinero francés del restaurante Troisgrós) buscando la mejor manera de cocinar el foie-gras sin sufrir mermas sentó las bases de la cocina al vacío: encerrar el alimento en una bolsa plástica a la que se le extrae el aire.
Las ventajas de esta técnica son diversas. Empezando por un aprovechamiento máximo del producto ya que todos sus jugos y líquidos quedan capturados en bolsa de cocción. Esto suele ayudar a que los sabores sean más intensos y puros, además de permitir conseguir texturas muy amables sin necesidad de utilizar grasas para realizar confitados. Tiene mucho paralelismo con la papillote pero llevada al extremo y utilizando cocciones a baja temperatura.  Como no hay contacto con el aire, los productos nunca se oxidan y aunque se pierden las famosas reacciones de Maillard o pardeamiento, estas se puede suplir dando un golpe final de plancha o brasa.

Podeu llegir tot l'article i algunes receptes per a fer a casa en aquest link :)

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/cocinar-al-vacio-en-casa-como-hacerlo-y-algunas-recetas

    

de menjar i seducció. Participació al programa Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer.



La radio barrufa mil, així que rebre i acceptar la invitació de Maria de la Pau Janer i la Paula Molés per a participar al programa Les Mil i Una Nits  (Catalunya Ràdio) va ser una seqüència automàtica; Rollito perro de Pavlov hertziano. Sí.

Després van venir  els dubtes: es tractava de parlar sobre la jalamenta, la seducció i en darrer terme, del sexe. Malgrat aquestes tribulacions, el resultat final és una estona molt divertida, on puc fer algunes recomanacions de plats i restaurants (dels llibres no va donar temps, tenia pensat parlar d'Afrodita de Isabel Allende)... i alguna idea que va tornar al sarró cap a casa. Je!

    

d'apunts històrics sobre el pa.



A Gastronosfera, un text amb cinc pinzellades històriques sobre el pa i una recepta DanielJordanesca :) El podeu llegir sencer clicant aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/apuntes-historicos-sobre-el-pan


"Los primeros vestigios de la panificación son egipcios. Un fresco funerario de Ramsés II nos demuestra que los egipcios amasaban la pasta de harina con os pies, y esto queda confirmado por los datos de Heródoto en el S V antes de Cristo" (La mesa en la historia, Néstor Luján, 1968)

"Nerón se hacía agasajar con pastelillos y panes de formas caprichosas, tales como figuras humanas, animales o instrumentos musicales. En la roma de los tiempos de Augusto había un total de 329 panaderías y los panaderos recibían un trato y un reconocimiento especial." (Anselmo J. García Curado. Al pan, pan de Editorial Zendrera Zariquiey. 1997)
    

de recepta. Mandonguilles amb curri japonès by la xermaneta.


Ja feia massa temps que no apareixia la super xermaneta per aquí. Sobretot tenint en compte que te canell afinat per al fogó i de tant en tant ens proveeix amb tàpers. En aquesta recepta aprofita el curri japonés (pastilles que a casa triomfen molt, sincerament) per a aromatitzar i enriquir unes mandonguilles fetes a la manera de la familia, es a dir amb molla de pa sucada amb llet. A casa fem mandonguilles emparentades amb la pilota, hem d'admetre-ho. I no passa res.

En tot cas, un plat fàcil que converteix el tàper en una petita festa portatil! :)


Recepta de mandonguilles amb curri japonès
Improvisant sobre la marxa amb el que hi ha per casa, fàcil i de taper resultón

1/2 Kg de carn picada de porc
1 ou
una mica de molla de pa
una mica de llet
una mica de farina
2 cebes
3 pebrots verds
4 alls tendres
3 tomàquets pera
sal
pebre
curri japonés (en pastilla premsada)
2 iogurts naturals desnatats
aigua
una bosseta de pèsols petitons
una mica d'oli d'oliva

1. Barregem la carn, l'ou, la molla de pa remullada amb llet i salpebrem el resultat.

2. Fem les mandonguilles, Jo les vaig fer ben petites, la veritat és que no tenia clar que anava a fer pel dinar i em va sortir aquesta mida.

3. Tallem la ceba a trossets petits i comencem el sofregit al wok. Mentre es daura la ceba, tallem els pebrots verds (jo els vaig tallar a rodanxes primes) i els afegim. Fem el mateix amb els alls tendres i finalment hi vaig incorporar els tres tomàquets que hi quedaven en un raconet de la nevera també tallats.

4. Que es facin les hortalisses una mica però no massa, a mi m'agrada trobar-les 'senceres'. Retirem i al mateix wok posem un rajolí d'oli i daurem les mini mandonguilles. Retirem.

5. Aboquem dos gots d'aigua i dues pastilles de curri (en aquest cas no era picant); quan està dissolt incorporem els dos iogurts. Remenem amb una cullera de fusta un parell de minuts i li passem el túrmix. 

6. Ara és el moment de posar-ho tot al foc: curri, les hortalisses i les mini mandonguilles perquè facin una mica de xup-xup plegats i afegir aigua fins a cobrir i ditet més, la veritat és que just van ser només 5 minuts de xup-xup.

7. Apaguem el foc, hi tirem els pèsols, tapem i en un parell de minuts més ja està!


    

More Recent Articles


You Might Like

Click here to safely unsubscribe from "decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)."
Click here to view mailing archives, here to change your preferences, or here to subscribePrivacy