Al programa La Fonda, amb en Pep Nogué, hem recomanat el restaurant UMAMI de Bellaterra. Un espai maco i còmode on sobretot trobem una cuina informal i divertida. A mi em sembla especialment interessant el seu menú de laborables: és assequible, és original i la cuina es sólida i interessant.
Pots escoltar el programa sencer, amb la secció a partir del minut 2 aprox, al link de la web de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/lart-desmolar-ganivets/audio/1176776/
O aquí mateix en el reproductor:
I aquestes són les notes sense redactar que portava per a la grabació del programa:
UMAMI – BELLATERRA
Av. Josep M Marcet, 3, 08193 Cerdanyola del
Vallès,
Propietaris són Lluis, Albert i Jordi.
A la cuina trobem a Samuel Sumell.
Es un espai preciós, en un entorn residencial i tranquil. Grans jardins, molt
verdor de plantes. I una sala molt lluminosa amb decoració acolorida i moderna.
Cadires molt còmodes i bona vaixella…és nota la ubicació, je.
Cuina de plats centrada en el producte, sense invents extravagants, però amb
combinacions divertides que en ocasions marxen dels llocs comuns. Et poso un
exemple:
ESQUEIXADA DE BACALLÀ AMB HUMMUS I
OLIVES DE KALAMATA. Un llit d’hummus amb el bacallà esqueixat – ben
dessalat, per cert- i tomàquet ratllat per sobre. A banda de ser preciós, la
combinació és guanyadora…. ES UN EMPEDRAT??????
REMENAT D’ALLS TENDRES AMB ESPÀRRECS I
LLAGOSTINS
CONFIT D’ÀNEC AMB SALSA RATAFIA I PURÉ
DE POMA GRANNY SMITH
BONS ARROSSOS:
ARRÒS DE SEPIONESTS I XIPIRONS AMB
SECRET IBÈRIC. Molt bon punt de cocció, potent de sabor, ració generosa. No
és arròs sec, és més aviat cremós o melós.
altres arrossos: DE BOTIFARRA DE CALAF, ROSSINYOLS I BACALLÀ
TRACTEN MOLT BÉ EL BACALLÀ:
LLOM DE BACALLÀ CONFITAT AMB SOBRASSADA, PRUNES I MEL
BACALLÀ GRATINAT AMB ALLIOLI ROMESCAT I CALÇOTS
BIKINI TOFONAT DE FORMATGE I PERNIL
IBÈRIC
El planxen amb mantega i després el passen per la salamandra, queda torradet i
cruixent.
MILFULLS D’OU FERRAT D’ÀNEC I FOIE “RECORDANT A JOAN PIQUÉ”
Es pasta fullada farcida amb un ou ferrat amb
molta blonda i amb un fetgegras poelé, planxat i salsat amb una reducció tipus
demiglace
MANDONGUILLES GUISADES AMB BOLETS I
CALAMARS
SUQUET DE TURBOT AMB GAMES DE PALAMÓS
POSTRES: CREMA
CATALANA EN ESCUMA AMB GELAT DE MANDARINA
BUNYOLS DE XOCOLATA CALENTA AMB GELAT DE CANYELLA
Nova recomanació al programa LA FONDA (Catalunya Ràdio), el restaurant PAN&OLI. Aquest establiment de Sants on Carlos Ortiz cuina divertit i saborós, i sap com incorporar tècniques i elaboracions complexes als seus plats sense que acabi apagant la puresa en els sabors i el protagonisme del producte. A la burrata amb gazpachuelo verd elaboren mozzarella casolana que recobreixen amb gelatina atomada. El mos és pura cremositat làctica servida sobre sopa fresca elaborada amb l'aigua de vegetació del tomàquet. Una amanida per menjar a cullerades. Molt bo l'hummus amb remolatxa que combinen amb tàrtar de truita. La marinen durant 24h amb i serveixen el conjunt amb salsa d'olives i salsa de llamàntol. Acaben amb ous de peix per donar el toc salí.
Tenen un dels millors canelons que he provat en aquesta ciutat. Potser el secret és que ells mateixos es fan la pasta fresca, o que tallen a ganivet la galta guisada i la texturitzen lleugerament per acabar amb una salsa demi-glace elaborada reduint els sucs del guisat boví. És una salsa-explosió. O potser definitivament el secret és que perfumen els farcits amb vins del sud: fi, camamilla, amontillado,… i això els dóna un jo-que-es-que-té-d'especial-aquest-bocat. Són canelons d'emoció.
Pots escoltar la recomanació a partir del minut 6 aprox a la web de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/els-gelats-de-lalta-cuina/audio/1176068/
Les cuineres del Bar La Rosa i en Roger, cambrer. Quin
esmorzar, quin descobriment!
TARRAGONA
M’ESBORRONA. CINC IMPRESCINDIBLES PER GAUDIR DE LA TARRAGONA POC HABITUAL
Tarragona
és famosa per moltes coses bones, com l’herència romana, tenir un port
carismàtic (el Serrallo), una catedral que als tontets de fora ens sembla
escapçada, una zona alta digne de ser molt passejada, un balcó mediterrani i un
reguitzell extra de virtuts que ni cal –de fet, em fa mandra- recopilar. També
ho és per algunes coses dolentes, bàsicament la presencia inquietant del complex
petroquímic, visible des de nombroses zones o punts d’alçada de la ciutat. Com
que això no te remei fins que no canviïn les circumstàncies socioeconòmiques, o
sigui, que s’acabi el capitalisme com a forma de ordre social, de moment als
tarragonins els toca exigir i lluitar millores i seguretats. Toca aguantar.
Però, sempre hi ha un però, ¡ha! Tarragona té també moltes altres coses bones
que no són tan conegudes tot i que aporten moltíssim valor social a la ciutat. Sovint les ciutats són icòniques per el seu centre, però expressen millor a les perifèries la seva personalitat real. Perifèries que
poden ser físiques, com per exemple els barris de Torreforta, Bonavista o Sant
Pere i Sant pau, i que també poden ser econòmiques i socials. En totes elles
trobem valors i identitats, per suposat també de caràcter gastronòmic. Ves per
on, d’això és del que ens agrada parlar.
El bon ambient i bona cuina del CUP VELL.
No es menja el mateix en un bar d’extraradi que en una taberneta turística al
centre de la ciutat. I no cal buscar sempre males intencions ni classismes,
simplement al turista no li interessa –parlo en general- demanar un plat de
tripa, uns calamars en salsa i una amanida de seitons envinagrats. Els
propietaris del negoci ho saben, i ells necessiten fer negoci, esclar. Amb això
justifico les males practiques, la baixada de qualitat o els enganys? No. Només
cal revisar la frase per veure que una cosa no té a veure amb l’altra. En això,
punt i final.
Aprofitant
un viatge organitzat per Turisme de Tarragona, vem voltar la ciutat enfocant la
mirada en aquests establiments de barri, en els mercadillos populars. Així que
us porto algunes propostes que a mi em van resultar engrescadores, personals i
on US JURO QUE NO ÉS MÀRKETING, ESTIC DIENT AIXÒ EN MAJÚSCULES PERQUE HO VULL
CRIDAR: EL MÉS INTERESSANT VAN SER ELS AMOS I TREBALLADORS D’AQUESTS LOCALS. Es
que la seva personalitat, professionalitat, retranca en alguns casos i alegría
en altres va ser gairebé igual de plaent que els plats i platillos que hi vem
menjar.
1. EL
BARRI DE TORREFORTA
Situat en
un área que abans era zona de cultius i hereva del nom de la torre fortificada
que tenia missions de defensa i vigilància –i que encara existeix-, aquest
barri va començar a ser edificat cap al 1946, experimentant un creixement
exponencial a la dècada dels 60 del segle passat. És un barri humil de carrers
tranquils -o així m’ho van semblar a mi-. Afortunadament amb força presencia d’edificacions
baixes i cases, i en una d’aquestes cases hi pots trobar el local LA ROSA. Un
bar, un restaurant, un temple dels esmorzars.
BAR LA
ROSA: CALAMARS EN SALSA I CALLOS DE LLEGENDA
Carrer de
l'Ebre, 9, 43006 Tarragona
Tel. 977 55 15 20
Gumersindo i Encarnación van
obrir aquest temple de l’esmorzar el 1956. Ja al 1976 en Jesús Andreu, actual propietari, els ajudava sent un pre-adolescent.
De casta le viene al galgo. Actualment a la cuina hi ha la Jose(fina) i la Paqui que, és la seva cunyada, juntament amb l’Angelina i la Pili. Cuatre cuineres
és molta tripulació, i demostra la
potencia d’aquesta cuina que treballa a tot drap: El bar és gran i està de bot
en bot. A sala en Jesús i en Roger,
el seu fill, no donen l’abast i sovint alguna de les cuineres passeja plats i
copes entre les taules, vestida amb bates i mandilons acolorits (mira la
primera foto d’aquesta entrada, je). És un goig aquest bar de terrassa gran i
memorable. Un jardí dels esmorzars i dels sentits.
El cartellet de taula reservada amb la Fanta. Es
que me lo quiero llevart!
Son famosos els seus callos, es a dir , tripes. Amb molta salsa i sense gens de
cap ni pota. Darrerament és moda mesclar el cap, la pota i la tripa. A La Rosa
no. Tripa pura, tendre i flexible, sense xoriço ni altres entrebancs afegits. I
ens van enamorar els seus calamars en salsa. Una salsa contundent i profunda,
de coloratura cardenalícia. Meravella. També vem menjar musclos, ensaladilla,
patates … va ser un gran esmorzar de forquilla, cullera i fins i tot un bon
café que va venir amb galeteta. En un bar, cafè acompanyat de galeteta: és un
detall que diu molt de la intenció de fer les coses bé i cuidar als
parroquians.
EL
MERCADILLO DEL DISSABTE AL BARRI DE TORREFORTA
Cada
dissabte al matí fan també un mercadillo, just a la entrada del mercat fixe,
que és petit, la veritat. El mercadillo en canvi es força eixerit i val la pena
donar-hi un volt per tastar la fruita i verdura, a bon preu i de temporada. Han
caigut les primeres cireres, groses i molsudes com picotes del Jerte però
aquestes tenien pal. Dos kilets per cinc euros. No está mal, veritat?
2. EL
BARRI DE BONAVISTA, DE BAR EN BAR Y TIRO PORQUE ME TOCA. QUINA BARBARITAT!
Amb
l’arribada dels immigrants de la resta de l’estat cap als anys 60, es va
començar a aixecar l’actual barri de Bonavista. En aquell moment la zona encara
pertanyia al municipi de La Canonja, posteriorment incorporada a Tarragona. És
un barri de (molt) alta personalitat, on molts carrers tenen nom de número,
com a Manhattan. I amb una quantitat abassegadora de bars de tapes. És un
espectacle passejar-hi i veure plenes les terrasses. El seu mercat de diumenge és
un dels més grans d’Europa, una festa bulliciosa i popular.
BAR GÓMEZ
Carrer
Vuit, 12, 43100 Tarragona
Tel. 606 75 14 77
Fa 37
anys que Cecílio va obrir el bar
Gómez, en Manuel és el fill i és qui
està ara al capdavant. A la cuina trobem a la seva dona, na Susana, que broda unes braves
descomunals. Em sincero amb el Manuel i li dic que són les millors braves que
he tastat en els darrers 28 anys. Ell es riu, crec que ho sap que son ben
bones, però li agrada que li diguin. Quan li pregunto quins ingredients porta
la salsa, somriu i em contesta que m’ho dirà quan arribi amb la pasta i li
compri el bar.
La seva carta està enfocada als entrepans i les tapes, amb molta fritura i no
gaire guisat. Molt bons els seitons, ben equilibrats de vinagre i també bons
els calamars fregits andalusament, gens oliosos, ben tendres, els tornaria a
demanar. L’espai és nu i pragmàtic, la terrassa ocupa l’espai d’un carrer
peatonal i el cambrer Antonio porta una retranca a sobre que no se la pot
aguantar. Quin gran bar.
BAR
LUCENA
Carrer
Cinc, 52, 43100 Tarragona
Tel. 977 55 10 17
Que
siguis conegut per una amanida de seitons en vinagre ja diu molt de tú com a
bar, oi? Em sembla una forma de conquerir el món molt encertada i digne
d’admirar. Fixa’t en la foto, un platàs d’amanida amb els seitons colocadets
per sobre en 360 graus. Si t’agraden les aventures del paladar, demana’t la
asadura, es a dir, els menuts del menut. Les tripes, el pulmó, el que gairebé
ningú ja demana. Doncs al Lucena el fan!
PARAISO
Carrer
Set, 40, 43100 Tarragona
Tel. 977 54 72 89
https://www.barparaiso.com/
El
Paraiso es el transatlàntic del barri Bonavista, nascut al 1978 de la ma de
Gracia Pedrosa i Francisco Carmona. Actualment amb ampliacions i nou local han
assolit una mida important, i donen de halar bé a moltíssima clientela. La foto
és del Paraiso II, el nou local.
Curiosament, al Paraiso vam menjar lacón, coses de la galleguitat de la reina
del meu cor i de que estàvem avisats de que era de bona qualitat. Bacallà
arrebossat, molsut, sucós i ben daurat. Bons cargols i bona fritura general.
El mercat
a l’aire lliure de Bonavista és el més gran de l’estat, hi ha moltíssimes
parades on pots trobar algún petit productor, uns quants venedors de fruita de
tros i … també contenidors vinguts de Mercabarna, la veritat. Cal destriar,
però si fas una mirada i passejes abans de comprar, l’encertes segur perque hi
ha bons preus i molt bona fruita i verdura en quantitat. També hi ha roba i
menatge, però no sé que va passar, que no hi vem passejar. Quines coses, oi?
3. EL
MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA
Sentiments
contradictoris: a la estupenda feina en tenir un mercat ben xulo, modernitzat i
amb una coberta de fusta que fa molt de goig, amb parades obertes, força
activitat i un horari extès que cobreix tots els dies matí i tarda de dilluns a
dissabte… hi ha la petita pega de que el centre del mercat, el centre de
l’espai, el cor visual de tot, està ocupat per unes rampes mecàniques que
comuniquen amb el
supermercat de la planta inferior. I no és tant un problema de que hi hagi
supermercat, però que el cor físic estigui buit, foradat, enfonsat… em va fer
una mica de pena.
HERMINIO
PEIXATERÍES AL MERCAT CENTRAL Dentro Mercado Municipal, Pl. de Corsini, s/n, 43001 Tel. 977 89 79 89
https://www.peixherminio.com/
Una de les parades que fa goig al Mercat Central de Tarragona és aquesta.
Porten quaranta anys despatxant peix, així que la toquen. Ens van mostrar l’espineta
de una tonyina fresca, la pots veure a la foto superior. Els moderns actuals
raquen aquesta carn amb cullera per fer-ne tartar. Però la manera tradicional
de cuinar-la és fer espineta amb cargols. Bon peix de la llotja tarragonina,
que convé anar a buscar d’hora perque la gent se l’emporta i quan s’acaba, s’ha
acabat. Mireu quines sípies i quins lloritos. Crec que m’estic enamorant.
4. UN BON
CAFÉ BARISTA I UN ESMORZAR DOLÇ
de canyelles, 3, 43001 TarragonaTel. 683 22 50 14
David Ballesté i la seva parellaYana
(del Kazajstan, són kilòmetres) estan al capdavant d’aquest local on el cafè es
broda a les mans baristes de la Yana i on també preparen esmorzars, àpats i
sopars. Fan una cuina senzilla i efectiva, on ens va cridar l’atenció la
presencia de coques de recapte: en un món on la pizza s’imposa, ens fa feliços
trobar el corresponent equivalent nostrat. Bona massa i bones verdures escalivades.
La coca de ceba també estava molt bona, però em quedo amb la recapte per motius
sentimentals. Atenció al assortiment de vins catalans, amb algunes ampolles de personalitat
singular.
En aquest video podeu veure la Yana en acció! >> https://www.youtube.com/shorts/SyL_ha5kwt0
VELVET
PASTISSERIA
Av. de Ramón y Cajal, 49, 43005 Tarragona
https://www.velvetmgl.cat/
Fa gairebé set anys que Velvet va obrir al costat del mercat de Tarragona, ara
han canviat d’ubicació per tenir més espai a l’obrador i per a atendre més i
millor als clients. Al capdavant hi trobem al jove pastisser Marc Garcia, tarragoní de mena que com
veieu a la foto ens mostra un pastís de Chartreusse. Si no fas alguna cosa amb
Chartreusse, et foten balcó del Mediterrani cap baix. A part d’aquesta
crema feta amb el licor, també tenen coques de cirera, que és un altre dolç que
cal associar amb les terres del Camp de Tarragona (jo personalment el tinc
associadíssim a la Glòria, ganxeta que el broda i en fa senyera constant).
Molt bon coc, abrioxat, suau, tendre i amb la gràcia
de que les cireres són naturals, amb pinyol i tot. Així que els que no us
agraden les cireres en almívar, no patiu: aquestes no tenen res a veure. Fan
moltíssims New York rolls, que a mí no és el que més m’agrada de la
pastisseria, sovint m’embafen. En canvi, el seu praliné pur de pistatxo, que el
pots gaudir en un roll d’aquests, també està disponble en format petit
croissant. Aquí m’hi trobareu més, la mossegada es menuda però esclatant, aquest praliné de festuc és intens i espectacular.
5. SOPAR
AL RESTAURANT CUP VELL. UNA MICA DE TENDÈNCIA TAMPOCO NOS VIENE MAL.
C/ d'en Ventallols, 8, 43003 Tarragona
Tel. 698 32 00 78
Aquest restaurant, és cert, no té res de perifèria. De fet està situat al
rovell de l’ou i és un dels locals més ‘de moda’ de la Tarragona actual. D’una
informalitat ferotge, amb la cuina vista i una de les taules altes situada just
al davant per poder gaudir de la dansa dels cuiners en ple servei. A mi
m’encanten aquestes coses de voyeur, les disfruto molt i sempre que puc intento
aprofitar.
No tenen carta, treballen amb menú degustació que canvia cada jornada. Segons
els que tenen, cuinen i ofereixen als comensals. El que si admeten és que facis
una mica més o una mica menys llarg aquest menú, així que en això si que pots
adaptar –llògicament també el preu puja una mica o baixa segons si els fas més
o menys escurçat-. Alguns plats de la nit van ser el pithivier de colomí,
preparació clàssica francesa de colomí cuit dins un cofre de pasta fullada. La
porchetta amb espàrrecs blancs i salsa holandesa.
Bons musclos amb aromes thai de lemon grass i coco,
interessants porros confitats amb pop. Excel.lents bombes de patata, amb una
salsa estil ketxup molt bona, casolana, de dolçor molt controlat i que va
convertir aquesta mossegada en la que més recordo de tot el sopar.
https://www.youtube.com/watch?v=6q4O77cGY7c
Disclaimer:
Aquest post ha estat el.laborat amb el material obtingut en un viatge
organitzat pel Patronat de Turisme de Tarragona: https://www.tarragonaturisme.cat/es
https://www.elperiodico.com/es/cata-mayor/restaurantes/20230601/hungaryto-restaurante-barcelona-langos-goulash-88083316estaurantes/20230601/hungaryto-restaurante-barcelona-langos-goulash-88083316
 El lángos és una meravella esponjosa, saborosa i ... BARATA!
Aquesta massa fregida amb aromes d'all, formatge i nata és una gran desconeguda. A Barcelona la pots tastar al restaurant Hungaryto i en parlo al Cata Mayor de El Periódico.
Zsolt Beke sale de la cocina de Hungaryto sosteniendo
un enorme disco de masa esponjosa elaborada con harina, levadura y patata. La
ha trabajado y mimado a golpe conocimiento, artesanía, muñeca y oficio. Es un
enorme 'lángos'. Sobre la masa, mullida y suave, ha extendido una capa de
'tejföl' o crema de nata agria y otra de queso emmental. “Es muy importante usar buenos ingredientes y tener buena
mano, porque es una masa frita. Pasa como con vuestros churros, que si están
bien hechos son una delicia pero si están mal elaborados son grasos y pesados”,
nos cuenta el cocinero.
Su voz es pausada y serena; su mirada resuelta y quizá
teñida de ligera nostalgia domesticada a través del refugio de su cocina:
un recetario canónico, sin concesiones a la fusión o al mestizaje. Pura
Hungría en pleno Eixample. Aquí pots llegir la peça sencera:
https://www.elperiodico.com/es/cata-mayor/restaurantes/20230601/hungaryto-restaurante-barcelona-langos-goulash-88083316
Els germans Yolanda i José Bueno tenen 6.000 gallines i 2,5 hectàries de camp... el resultat és una feinada per fer cada dia i uns ous sensacionals. N'explico la historia a Huleymantel:
https://www.huleymantel.com/despensa/ovoserendipia-los-huevos-camperos-pueden-ser-soluciones-espana-vaciada_101314_102.html
Resulta espectacular el momento de la salida matutina, tras la puesta del huevo. Suele ser sobre las 11 de la mañana cuando las puertas se abren lentamente y miles de gallinas comienzan a salir con prudencia. Eso sí, con un estruendoso cacareo. Esta pausa prudente se comprende en cuando uno levanta la vista al cielo: “Es muy habitual ver rapaces que están al acecho, y casi cada día alguna ataca a las gallinas, es normal porque estamos en medio del monte y del campo”, dice José. Durante la visita, miles de gallinas corrieron al refugio dejando tras de sí una gran nube de plumas y revuelo: un águila en círculos sobre nuestras cabezas hizo aparición hasta que tras un par de picados fallidos decidió proseguir su vuelo.
Tras la salida, las gallinas campan a sus anchas hasta la puesta de sol, en que solitas vuelven al refugio de la nave. “Durante esas horas, a nosotros nos toca recoger la puesta de huevos, clasificarlos, etiquetarlos y preparar los envíos. En 24 horas, en la mayoría de los casos, y en 48 horas, cuando el destino está más lejos, los huevos llegan al punto final de venta”. Este punto es crucial, porque la calidad del huevo es también una lucha contra el tiempo.
More Recent Articles
|
